Recuerdos
Cada matí quan m'aixeco em faig una promesa que no aconsegueixo: OBLIDAR-TE.
Intento fer coses que no em relacionin amb tu, estar ocupada i no capficar-me, però la realitat és molt diferent, la realitat em fa veure moltes coses que fan inevitable el teu record.
No va ser molt llarg el temps que et vaig tenir al meu costat, però va ser tan intens que desprès de tant de temps els meus ulls continuen omplint-se de llàgrimes amb el teu record, així com onades del mar que van i venen però que mai desapareixen, com onades de mar que tant de temps vam observar plegats mentre estirats a la sorra abraçats gaudíem de les carícies de la brisa marina que ballava amb un suau ritme a la nostra pell, mentre els estels formaven un sostre magnífic fent de teloneres de la lluna que reflectida al mar semblava que ens mostrés un camí, un camí infinit per gaudir junts.
Van ser moments inoblidables, moments on el silenci transmetia un munt de sentiments que ens feia sentir més units, més plens, feliços.
Però tot d'una el mar va decidir deixar de cantar, la brisa no tenia cap ritme a seguir i ens abandonà formant-se en el cel com un grapat de núvols que van tapar els estels i així el nostre somni; alhora envoltant la lluna i fent ombra al nostre camí, posan-t'hi barreres indestructibles i trencant el nostre silenci, la nostra unió, la nostra felicitat.
Des d'aleshores em pregunto per què no vàrem ser capaços d'aturar aquesta tempesta que va acabar amb la nostra felicitat, o possiblement, només amb la meva, ja que des d'aleshores hem quedat separats per aquestes barreres que no em deixen saber què sents, que no em deixen veure't i que dia rere dia em fan anar a dormir sense haver-te oblidat.
NOIRA 2003
1 comentario
greecyss -
Quise saludarte y de paso conocer este lindo sitio que por cierto quedó hermoso, eh?? Como la dueña claro está!
Besitos desde Tabasco México para ti y para Rayo!
pd.-Igual para Isis!